Pinyó-cremallera:
http://www.youtube.com/watch?v=nSdjaM1dkKk&feature=fvwp&NR=1
Corretja:
Pla inclinat:
miércoles, 11 de abril de 2012
Pinyó-cremallera
Què és el pinyó-cremallera?
El sistema està format per un pinyó (roda dentada) que
engrena perfectament en una
cremallera.
El sistema està format per un pinyó (roda dentada) que
engrena perfectament en una
cremallera.
Quan el pinyó gira les seves dents empenen els de la cremallera,provocant el
desplaçament lineal d’aquesta.
Si el que es mou és la cremallera, les seves dents emepnyen als del pinyó aconseguint que aquest giri i obtenin en el seu eix un moviment giratori.
Si el que es mou és la cremallera, les seves dents emepnyen als del pinyó aconseguint que aquest giri i obtenin en el seu eix un moviment giratori.
·Característiques:
La relació entre la velocitat de gir del pinyó(N) i la velocitat lineal de la cremallera(V) depèn de dos factors: el nombre de dents del pinyó(Z) i el nombre de dents per centímere de la cremallera (n).
Per cada volta completa del pinyó la cremallera es desplaçarà avançant tants dents com tingui el pinyó. Per tant es desplaçarà una distancia: d=z/n
Y la velocitat del desplaçament será: V=N·(z/n)
Si la velocitat de gir del pinyó(N) es dóna en revolucions per minut (rpm) la velocitat lineal de la cremallera (V) resultarà en centímetros per minut (cm/minut).
Segons això, si tenim un pinyó de 8 dents que gira a 120 rpm i una cremallera que té 4 dents per centímetre, el desplaçament de la cremallera per cada volta del pinyó será: d=z/n=8/4=2cm
I la velocitat d’avanç (o retroses) de la cremallera será: V=120·(8/4)=240 cm per minut, es a dir, avançara 4 cm per segon.
·Elements del mecanisme:
El pinyó: Roda dentada que actua com a element motor. En girar sobre un eix descriu un moviment circular.
La relació entre la velocitat de gir del pinyó(N) i la velocitat lineal de la cremallera(V) depèn de dos factors: el nombre de dents del pinyó(Z) i el nombre de dents per centímere de la cremallera (n).
Per cada volta completa del pinyó la cremallera es desplaçarà avançant tants dents com tingui el pinyó. Per tant es desplaçarà una distancia: d=z/n
Y la velocitat del desplaçament será: V=N·(z/n)
Si la velocitat de gir del pinyó(N) es dóna en revolucions per minut (rpm) la velocitat lineal de la cremallera (V) resultarà en centímetros per minut (cm/minut).
Segons això, si tenim un pinyó de 8 dents que gira a 120 rpm i una cremallera que té 4 dents per centímetre, el desplaçament de la cremallera per cada volta del pinyó será: d=z/n=8/4=2cm
I la velocitat d’avanç (o retroses) de la cremallera será: V=120·(8/4)=240 cm per minut, es a dir, avançara 4 cm per segon.
·Elements del mecanisme:
El pinyó: Roda dentada que actua com a element motor. En girar sobre un eix descriu un moviment circular.
La cremallera: Roda dentada de diàmetre primitiu infinit i per tant amb el
mateix mòdul que el pinyo. La cremallera en engrenar amb el pinyó descriu un
moviment rectilini.
·Aplicacions:
Portes de parkingLa Corretja
Què és la corretja?
La transmissió per corretja és un sistema
flexible i molt apropiat per a la transmissió del moviment a llarga distància
que permet variar fàcilment la relació de transmissió i també el sentit de gir.
La seva senzillesa està en la utilització de politges com element solidari als
eixos de gir i en el sistema d’enllaç per corretja, la qual pot tenir diverses
formes i materials segons el moment històric i la seva aplicació específica en
una màquina. La corretja, en ser elàstica, absorbeix les tensions que es
produeixen en les fases d’acceleració i desacceleració que es produeixen en el
sistema, alhora que pot lliscar sobre les politges. És silenciosa i requereix
poc manteniment.
On podem trobar aquest mecanisme?
Aquest mecanisme es molt freqüent en electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cusi de pedals,dins de la impressora, en màquines industrials, etc.
Elements del mecanisme:
Esta basat en la unió de dues o més rodes, subjectes a un moviment de rotació, per mitjà d'una cinta o corretja contínua, la qual abraça les primeres en certa arc i en virtut de les forces de fricció en el seu contacte arrossega a les rodes conduïdes subministrant energia des de la roda motriu.
·Corretges planes: es caracteritzen per tenir per secció transversal un rectangle. Van ser el primer tipus de corretges de transmissió utilitzades, però actualment han estat substituïdes per les corretges trapezoïdals. Són encara estudiades perquè el seu funcionament representa la física bàsica de totes les corretges de transmissió.
·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials). ·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials).
w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda d1 és el diàmetre de la politja motriu d2 és el diàmetre de la politja conduïda
= w2 /
w1 = d1/d2 on:
La transmissió per corretja és un sistema
flexible i molt apropiat per a la transmissió del moviment a llarga distància
que permet variar fàcilment la relació de transmissió i també el sentit de gir.
La seva senzillesa està en la utilització de politges com element solidari als
eixos de gir i en el sistema d’enllaç per corretja, la qual pot tenir diverses
formes i materials segons el moment històric i la seva aplicació específica en
una màquina. La corretja, en ser elàstica, absorbeix les tensions que es
produeixen en les fases d’acceleració i desacceleració que es produeixen en el
sistema, alhora que pot lliscar sobre les politges. És silenciosa i requereix
poc manteniment.On podem trobar aquest mecanisme?
Aquest mecanisme es molt freqüent en electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cusi de pedals,dins de la impressora, en màquines industrials, etc.
Elements del mecanisme:
Esta basat en la unió de dues o més rodes, subjectes a un moviment de rotació, per mitjà d'una cinta o corretja contínua, la qual abraça les primeres en certa arc i en virtut de les forces de fricció en el seu contacte arrossega a les rodes conduïdes subministrant energia des de la roda motriu.
Tipus
de corretges
·Corretges planes: es caracteritzen per tenir per secció transversal un rectangle. Van ser el primer tipus de corretges de transmissió utilitzades, però actualment han estat substituïdes per les corretges trapezoïdals. Són encara estudiades perquè el seu funcionament representa la física bàsica de totes les corretges de transmissió.
·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials). ·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials).
Càlcul de velocitats:
En les politges unides
per corretges o cadenes la relació de transmissió val:
w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda d1 és el diàmetre de la politja motriu d2 és el diàmetre de la politja conduïda
= w2 /
w1 = d1/d2 on:
w1 és la velocitat angular
de l'eix de la politja motriu
Aplicacions:
Aquest mecansime es trova a molts electrodomestics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impresora, en màquines industrials, etc.
Estan fetes de goma.
Aquest mecansime es trova a molts electrodomestics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impresora, en màquines industrials, etc.
Estan fetes de goma.
El Pla inclinat
Què és el pla inclinat?
.jpg)
El pla inclinat és una simple rampa que serveix per desplaçar objectes
des d'un nivell a un altre més elevat.
·Rosca:És una superficie on el seu eix està contingut
en el pla i entorn d’ell descriu una trajectòria
helocoïdal cilíndrica. La rosca pot ser realitzada
amb eines manuals o màquines.
·Rampa: Una rampa s’utilitza per reduïr l’esforç
necessari per elevar una masa (carreteras,escales..)
Podem trovar dos tipus de rampes:
Les rampes planas
i les rampes helicoidales
·Cunya és una màquina
simple consistent
en una peça prismàtica de
fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut. Tècnicament és un doble pla inclinat portàtil.
Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un
amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit.
El pla inclinat és una simple rampa que serveix per desplaçar objectes
des d'un nivell a un altre més elevat.
La fòrmula de la
força necessària per elevar un objecte des d'un punt a un altre superior ve
donat per la següent expressió:
F = P · h / L
Parts i components que la formen:·Posició inicial des d’on es llençá o es
deixa anar l’objecte, expressada en metres ·Velocitat inicial amb què es
llença la pilota, cap amunt o cap avall, expressada en metres per segon. Pot
ser positiva (cap amunt) o negativa (cap avall).·Coeficient estàtic de fricció
lògicament sense unitats. Sempre ha de ser superior o igual al coeficient
dinàmic de fricció ·Coeficient dinàmic de fricció
també sense unitats i més petit o igual que el coeficient estàtic de fricció.·Massa de l’objecte expressada en
quilograms·Angle, s’expressa en graus del
pla inclinat respecte el terre horitzontal·Mòdul de la força externa que
podem aplicar sobre l’objecte en qualsevol dirección, i s’expressa en Newtons·Sentit de la força externa que
apliquem expressada en graus respecte el pla inclinat
Aplicacions
·Rosca:És una superficie on el seu eix està contingut
en el pla i entorn d’ell descriu una trajectòria
helocoïdal cilíndrica. La rosca pot ser realitzada
amb eines manuals o màquines.
·Rampa: Una rampa s’utilitza per reduïr l’esforç
necessari per elevar una masa (carreteras,escales..)
Podem trovar dos tipus de rampes:
Les rampes planas
i les rampes helicoidales
Suscribirse a:
Entradas (Atom)