La volta al món

8/7(1892

El meu viatge ja s’acabat estimats amics, he fet la volta al món en 121 dies, esperava poder fer-la en 80 dies, pero a cause d’uns problemes no ha pogut estar, fa un parell d’hores que he trapitjat terres catalanes.

5/7/1892

Estic a Itàlia el viatge a durat deu diez a cause del mal temps.

25/6/1892
Estat en un tren durant 11 dies, ha fet parades però el viatge continua sen igual de llarg, estic Arabia, em disposo ha embarcar en un vaixell amb destinació Itàlia, i d’allà cap a casa, perfi!

14/6/1892
Hem trobo a l’India, els viatges s’estan fen molt llargs.

5/6/1892

Estic a Kunmig, la meva propera parada és Menghunxiang, trigare un dia en arribar-hi. El que s’esta fen mes pesat de tot el viatge es la China, tinc ganes d’arribar a terres conegudes.

3/6/1892

Despres d’estar una semana en vaixell, em disposo agafar un altre ferrocarril amb destinació Kunmig, arribare dintre de dos diez.

27/5/1892
Estic apunt d’embarcar al vaixell de nou,  aquest cop va amb destí la China, esta previst tornar a trapitjar terra dins d’una semana.

25/5/1892

Despres de tans dies, els meus peus ja tornan a tocar terra, aquesta matinada he arribat a Japó.Estic realment cansada, tinc ganes de tornar a casa tot i que el viatge esta sen magnfic.

2/5/1892
Sentia el soroll de les oles chocan amb el vaixell, sentía com la brisa càlida m’acariciava de bon matí, tenia els peus gelats i el nas vermell. Sense adonarme’n ahir a la nit vaig quedarme durmida a cuberta, sort de mi que portava mantes i el lloc on vaig quedar durmida estaba una mica refugiat.

30/4/1892
Ahí a la nit vaig agafar el vaixell, la veritat es que mu estic pasan molt bé en aquest viatge. Queden molts diez fins arrribar a Tokio. Em dedicare ha descansar una mica aquests dies per quan arribi al Japó  tenir prou forçes.

29/4/1892
En un parell d’hores estare perfí a San Francisco. Tinc moltes ganes. El clima es diferent i a lo lluny es pot veure l’oceà Pacífic, que en breus l’estare creuan amb el vaixell.

24/4/1892

He consecut a moltes persones en aquest viatge. El meu proxim ferrocarril es cap a San Francisco, surt a las 10:25, on alla agafare un vaixell de vapor. Lo poc que he conescut de Springfield m’ha agradat molt.
Ja fa cinc hores que emprenc el viatge amb el ferrocarril, gairabé tots els ferrocarrils han estat iguals, però aquest empren un viatge molt mes llarg i es mes gran.

22/4/1892
Ja estic a Springfield, la pulmonía cada vegada va milloran. Aquests dos días ha fet un sol molt intens. Durant el viatge me fet mol amiga de l’Elenea, es de nacionalitat española i m’ha indicat un lloc on podría pasar la nit, fare repos durant tot el dia de demà i al proxim agafare el ferrocarril.

21/4/1892
Tinc una bona noticia: estic  arriban a Springfiledi cada cop queda menys per arribar a casa, la dolenta es que no tots els plans están surtin bé, he agafat una pulmonía i he de fer repos, pero hi ha un viatge que m’espera.

20/4/1892
Son les sis i mitja del matí, el ferrocarril esta apunt de marchar de Pittsburg, la nostra próxima parada es Springfield, avui no fa tan de fred com altres días.

19/4/1892

Ahí vaig pasarme el dia amunt i avall.He arribat aquest mig dia a Pittsburg estic cansadissima. Demà agafare el ferrocarril amb destinació Springfield.

17/4/1892

El meu viatge no acaba a Nova York, això no ha fet mes que començar.Ara mateix estic al carro que empren un viatge de Nova York fins a Pittsburg.
Quan arribi a Pittsburg,  anire a agafar un ferrocarril fins a Springfield amb una velocitat de 25 km per hora. Esta bastant lluny. Arribare dins de dos días aproximadament a Springfield.
16/4/1892

Vaig arribar ahí a la nit sobre les 23:40 a Nova York. Tenia pensat pasar la nit en un hostal, o en el carrer, pero durant el viatge aquell bon home, en Joseph m’ha dit que puc pasar la nit a casa dels seus pares, que viuen en la zona baixa de Nova York, ell va anar a Inglaterra ha treballar fa mesos i a causa de la crisis, ell ha decidit tornar cap a casa seva. Vaig aceptar la proposta, ja que al carrer feia molt fred i no hi havia cap hostal per allà.

13/4/1892

El viatge continua sobre lo previst, si tot va be dintre de tres dies  estarem a Nova York.

12/4/1892

Finalment em arribat a Inglaterra, em arribat aquest mitg dia, la gran majoria dels passatgers van amb destinació Nova York, que es on em de desembarcar gaira bé tots.
Avui he surtit a cuberta, el sol intentaba surtir i la brisa del mar era càlida i s’estava molt bé.
Es curios veure lo bé que viuen algunes persones, els passatgers de primera classe no tenen preocupacions, tenen a tot el servei a disposició seva, no es poden queixar pas.
Mentres el meu pensament es sumergía en una pila de preguntes, un home alt, tot un cavaller! Em estat parlan durant moltissima estona, ha estat molt agradable trovar una companyia.

11/4/1892

Fa dos dies que estic en aquest vaixell, com vaig dir es realment impresionant, funciona amb carbo, i esta classificat per classes socials, jo viatjo en la segona classe, tot i axí s’esta bastant bé aquí. La primera parada que fara aquest vaixell será a Inglaterra, i despres continuarem fins Amèrica del Nort, demà per el matí esta previst arribar a Inglaterra.

9/4/1892
Avui no he fet gaire cosa, tan sols estat a Lisboa compran una mica de menjar per el viatje i estat miran per on continuara el meu itinerari, demà al vespre agafare el vaixell que va amb destinació Amèrica del nort,encara no he vist el vaixell però tinc entes que es molt gran, i que centenars d’homes treballen en les claderes, i que el vaixell te 200 habitacions. Estic segura que deu impresionar nomes veure’l.

8/4/1892
Fa dos hores que he arribat a Lisboa, vam trigar una mica mes a causa del tempestal, en el vaixell tot va anar bastan be. Avui pasare la nit a un hostal petit que esta aprop del port.
I demà pel matí comprare una mica de menjar.

5/4/1892
No vaig poder continuar escrivint ahir a causa de que estaba molt cansada, i van haver una serie de problemas per embarcar al vaixell, vam trigar mes de lo previst a causa del mal temps.
El temps previst fins arribar a Lisboa es d’uns dos días aproximadament si no hi ha molt mal temps.El vaixell es bastant gran, te una gran caldera cilíndrica.La mar esta revolta i s’escolta de fons trons i en l’oscuritat del cel es veuen uns llampecs que il·luminan el cel fosc de la nit.

4/4/1892

Despres de la mort del meu marit les coses es van cumplicar una mica, i va ser llavors quan vaig veure que la vida no durava gaire i que estem aquí per fer realitat els nostres somnis.
Portava anys en decidirme si fer-ho o no, i finalment em vaig decicidir, vaig decidir que donaria la volta al món, faria realitat el somni del meu marit i el meu. Aquí estic uns anys mes tard d’aquesta idea, apunt d’agafar un ferrocarril i deixarme endur.
Son las sis de la matinada, estic a l’estació apunt d’agafar el tren  de Barcelona amb destinació a Mataró, el temps no acompanya gaire, fa fred i sembla que ploura.
Ja estic dintre del tren, es realment impresionant i em sento privilegiada per poder pujar-hi.Te una locomotora i per sobre de la locomotra surt un tub gran i alt, ple de fum negre, es la xemeneia, i dins te un dipòsit d’aigua.
No trigare gaire en arribar a Mataró.

Alguns vídeos interessants per a veure

Pinyó-cremallera:
http://www.youtube.com/watch?v=nSdjaM1dkKk&feature=fvwp&NR=1
Corretja:
Pla inclinat:

Pinyó-cremallera

Què és el pinyó-cremallera?
El sistema està format per un pinyó (roda dentada) que engrena    perfectament en una cremallera.

Quan el pinyó gira les seves dents empenen els de la cremallera,provocant el desplaçament lineal d’aquesta.
Si el que es mou és la cremallera, les seves dents emepnyen als del pinyó aconseguint que aquest giri i obtenin en el seu eix un moviment giratori.

·Característiques:
La relació entre la velocitat de gir del pinyó(N) i la velocitat lineal de la cremallera(V) depèn de dos factors: el nombre de dents del pinyó(Z) i el nombre de dents per centímere de la cremallera (n).
Per cada volta completa del pinyó la cremallera es desplaçarà avançant tants dents com tingui el pinyó. Per tant es desplaçarà una distancia: d=z/n
Y la velocitat del desplaçament será: V=N·(z/n)
Si la velocitat de gir del pinyó(N) es dóna en revolucions per minut (rpm) la velocitat lineal de la cremallera (V) resultarà en centímetros per minut (cm/minut).
Segons això, si tenim un pinyó de 8 dents que gira a 120 rpm i una cremallera que té 4 dents per centímetre, el desplaçament de la cremallera per cada volta del pinyó será: d=z/n=8/4=2cm
I la velocitat d’avanç (o retroses) de la cremallera será: V=120·(8/4)=240 cm per minut, es a dir, avançara 4 cm per segon.

·Elements del mecanisme:
El pinyó: Roda dentada que actua com a element motor. En girar sobre un eix descriu un moviment circular.

La cremallera: Roda dentada de diàmetre primitiu infinit i per tant amb el mateix mòdul que el pinyo. La cremallera en engrenar amb el pinyó descriu un moviment rectilini.

·Aplicacions:

Portes de parking

La Corretja

Què és la corretja?

La transmissió per corretja és un sistema flexible i molt apropiat per a la transmissió del moviment a llarga distància que permet variar fàcilment la relació de transmissió i també el sentit de gir. La seva senzillesa està en la utilització de politges com element solidari als eixos de gir i en el sistema d’enllaç per corretja, la qual pot tenir diverses formes i materials segons el moment històric i la seva aplicació específica en una màquina. La corretja, en ser elàstica, absorbeix les tensions que es produeixen en les fases d’acceleració i desacceleració que es produeixen en el sistema, alhora que pot lliscar sobre les politges. És silenciosa i requereix poc manteniment.

On podem trobar aquest mecanisme? 
Aquest mecanisme es molt freqüent en electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cusi  de pedals,dins de la impressora, en màquines industrials, etc.


Elements del mecanisme:
Esta  basat en la unió de dues o més rodes, subjectes a un moviment de rotació, per mitjà d'una cinta o corretja contínua, la qual abraça les primeres en certa arc i en virtut de les forces de fricció en el seu contacte arrossega a les rodes conduïdes subministrant energia des de la roda motriu.

Tipus de corretges

·Corretges planes: es caracteritzen per tenir per secció transversal un rectangle. Van ser el primer tipus de corretges de transmissió utilitzades, però actualment han estat substituïdes per les corretges trapezoïdals. Són encara estudiades perquè el seu funcionament representa la física bàsica de totes les corretges de transmissió.
·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials). ·Corretges multipista o estirades: Actualment estan substituint a les trapezoïdals, ja que en permetre passar per politges tant per la cara estriada (de treball) com per la cara plana inversa, permet recorreguts molt més llargs i per tant arrossegar molts més sistemes. A més permeten el muntatge d'un tensor automàtic. En les aplicacions més conegudes, la dels automòbils o vehicles industrials, poden arrossegar per exemple a la vegada: alternador, Servodirección, Bomba d'aigua, Compressor d'aire condicionat, Ventilador (aquest últim només en tracció posterior i industrials).

Càlcul de velocitats:

En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val:

w₂ és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda d₁ és el diàmetre de la politja motriu d₂ és el diàmetre de la politja conduïda

 = w₂ / w₁ = d₁/d₂      on:

w₁ és la velocitat angular de l'eix de la politja motriu

Aplicacions:
Aquest mecansime es trova a molts electrodomestics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impresora, en màquines industrials, etc.
Estan fetes de goma.

El Pla inclinat

Què és el pla inclinat?
El pla inclinat és una simple rampa que serveix per desplaçar objectes des d'un nivell a un altre més elevat.

La fòrmula de la força necessària per elevar un objecte des d'un punt a un altre superior ve donat per la següent expressió:

F = P · h / L       

Parts i components que la formen:·Posició inicial des d’on es llençá o es deixa anar l’objecte, expressada en metres      ·Velocitat inicial amb què es llença la pilota, cap amunt o cap avall, expressada en metres per segon. Pot ser positiva (cap amunt) o negativa (cap avall).·Coeficient estàtic de fricció lògicament sense unitats. Sempre ha de ser superior o igual al coeficient dinàmic de fricció  ·Coeficient dinàmic de fricció també sense unitats i més petit o igual que el coeficient estàtic de fricció.·Massa de l’objecte expressada en quilograms·Angle, s’expressa en graus del pla inclinat respecte el terre horitzontal·Mòdul de la força externa que podem aplicar sobre l’objecte en qualsevol dirección, i s’expressa en Newtons·Sentit de la força externa que apliquem expressada en graus respecte el pla inclinat

Aplicacions

·Rosca:És una superficie on el seu eix està contingut 
en el pla i entorn d’ell descriu una trajectòria 
helocoïdal cilíndrica. La rosca pot ser realitzada
 amb eines manuals o màquines.

·Rampa: Una rampa s’utilitza per reduïr l’esforç 
necessari per elevar una masa (carreteras,escales..)
 Podem trovar dos tipus de rampes:
 Les rampes planas
 i les rampes helicoidales

·Cunya és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut. Tècnicament és un doble pla inclinat portàtil. Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit.