8/7(1892
El meu viatge ja s’acabat estimats amics, he fet la volta al
món en 121 dies, esperava poder fer-la en 80 dies, pero a cause d’uns problemes
no ha pogut estar, fa un parell d’hores que he trapitjat terres catalanes.
5/7/1892
Estic a Itàlia el viatge a durat deu diez a cause del mal
temps.
25/6/1892
Estat en un tren durant 11 dies, ha fet parades però el viatge continua sen igual de llarg, estic Arabia, em disposo ha embarcar en un vaixell amb destinació Itàlia, i d’allà cap a casa, perfi!
Estat en un tren durant 11 dies, ha fet parades però el viatge continua sen igual de llarg, estic Arabia, em disposo ha embarcar en un vaixell amb destinació Itàlia, i d’allà cap a casa, perfi!
14/6/1892
Hem trobo a l’India, els viatges s’estan fen molt llargs.
Hem trobo a l’India, els viatges s’estan fen molt llargs.
5/6/1892
Estic a Kunmig, la meva propera parada és Menghunxiang,
trigare un dia en arribar-hi. El que s’esta fen mes pesat de tot el viatge es
la China, tinc ganes d’arribar a terres conegudes.
3/6/1892
Despres d’estar una semana en vaixell, em disposo agafar un
altre ferrocarril amb destinació Kunmig, arribare dintre de dos diez.
27/5/1892
Estic apunt d’embarcar al vaixell de nou, aquest cop va amb destí la China, esta previst tornar a trapitjar terra dins d’una semana.
Estic apunt d’embarcar al vaixell de nou, aquest cop va amb destí la China, esta previst tornar a trapitjar terra dins d’una semana.
25/5/1892
Despres de tans dies, els meus peus ja tornan a tocar terra,
aquesta matinada he arribat a Japó.Estic realment cansada, tinc ganes de tornar
a casa tot i que el viatge esta sen magnfic.
2/5/1892
Sentia el soroll de les oles chocan amb el vaixell, sentía com la brisa càlida m’acariciava de bon matí, tenia els peus gelats i el nas vermell. Sense adonarme’n ahir a la nit vaig quedarme durmida a cuberta, sort de mi que portava mantes i el lloc on vaig quedar durmida estaba una mica refugiat.
Sentia el soroll de les oles chocan amb el vaixell, sentía com la brisa càlida m’acariciava de bon matí, tenia els peus gelats i el nas vermell. Sense adonarme’n ahir a la nit vaig quedarme durmida a cuberta, sort de mi que portava mantes i el lloc on vaig quedar durmida estaba una mica refugiat.
30/4/1892
Ahí a la nit vaig agafar el vaixell, la veritat es que mu estic pasan molt bé en aquest viatge. Queden molts diez fins arrribar a Tokio. Em dedicare ha descansar una mica aquests dies per quan arribi al Japó tenir prou forçes.
Ahí a la nit vaig agafar el vaixell, la veritat es que mu estic pasan molt bé en aquest viatge. Queden molts diez fins arrribar a Tokio. Em dedicare ha descansar una mica aquests dies per quan arribi al Japó tenir prou forçes.
29/4/1892
En un parell d’hores estare perfí a San Francisco. Tinc moltes ganes. El clima es diferent i a lo lluny es pot veure l’oceà Pacífic, que en breus l’estare creuan amb el vaixell.
En un parell d’hores estare perfí a San Francisco. Tinc moltes ganes. El clima es diferent i a lo lluny es pot veure l’oceà Pacífic, que en breus l’estare creuan amb el vaixell.
24/4/1892
He consecut a moltes persones en aquest viatge. El meu proxim
ferrocarril es cap a San Francisco, surt a las 10:25, on alla agafare un
vaixell de vapor. Lo poc que he conescut de Springfield m’ha agradat molt.
Ja fa cinc hores que emprenc el viatge amb el ferrocarril, gairabé tots els ferrocarrils han estat iguals, però aquest empren un viatge molt mes llarg i es mes gran.
Ja fa cinc hores que emprenc el viatge amb el ferrocarril, gairabé tots els ferrocarrils han estat iguals, però aquest empren un viatge molt mes llarg i es mes gran.
22/4/1892
Ja estic a Springfield, la pulmonía cada vegada va milloran. Aquests dos días ha fet un sol molt intens. Durant el viatge me fet mol amiga de l’Elenea, es de nacionalitat española i m’ha indicat un lloc on podría pasar la nit, fare repos durant tot el dia de demà i al proxim agafare el ferrocarril.
Ja estic a Springfield, la pulmonía cada vegada va milloran. Aquests dos días ha fet un sol molt intens. Durant el viatge me fet mol amiga de l’Elenea, es de nacionalitat española i m’ha indicat un lloc on podría pasar la nit, fare repos durant tot el dia de demà i al proxim agafare el ferrocarril.
21/4/1892
Tinc una bona noticia: estic arriban a Springfiledi cada cop queda menys per arribar a casa, la dolenta es que no tots els plans están surtin bé, he agafat una pulmonía i he de fer repos, pero hi ha un viatge que m’espera.
Tinc una bona noticia: estic arriban a Springfiledi cada cop queda menys per arribar a casa, la dolenta es que no tots els plans están surtin bé, he agafat una pulmonía i he de fer repos, pero hi ha un viatge que m’espera.
20/4/1892
Son les sis i mitja del matí, el ferrocarril esta apunt de marchar de Pittsburg, la nostra próxima parada es Springfield, avui no fa tan de fred com altres días.
Son les sis i mitja del matí, el ferrocarril esta apunt de marchar de Pittsburg, la nostra próxima parada es Springfield, avui no fa tan de fred com altres días.
19/4/1892
Ahí vaig pasarme el dia amunt i avall.He arribat aquest mig
dia a Pittsburg estic cansadissima. Demà agafare el ferrocarril amb destinació
Springfield.
17/4/1892
El meu viatge no acaba a Nova York, això no ha fet mes que
començar.Ara mateix estic al carro que empren un viatge de Nova York fins a Pittsburg.
Quan arribi a Pittsburg, anire a agafar un ferrocarril fins a Springfield amb una velocitat de 25 km per hora. Esta bastant lluny. Arribare dins de dos días aproximadament a Springfield.
16/4/1892
Quan arribi a Pittsburg, anire a agafar un ferrocarril fins a Springfield amb una velocitat de 25 km per hora. Esta bastant lluny. Arribare dins de dos días aproximadament a Springfield.
16/4/1892
Vaig arribar ahí a la nit sobre les 23:40 a Nova York. Tenia
pensat pasar la nit en un hostal, o en el carrer, pero durant el viatge aquell
bon home, en Joseph m’ha dit que puc pasar la nit a casa dels seus pares, que
viuen en la zona baixa de Nova York, ell va anar a Inglaterra ha treballar fa
mesos i a causa de la crisis, ell ha decidit tornar cap a casa seva. Vaig aceptar
la proposta, ja que al carrer feia molt fred i no hi havia cap hostal per allà.
13/4/1892
El viatge continua sobre lo previst, si tot va be dintre de
tres dies estarem a Nova York.
12/4/1892
Finalment em arribat a Inglaterra, em arribat aquest mitg
dia, la gran majoria dels passatgers van amb destinació Nova York, que es on em
de desembarcar gaira bé tots.
Avui he surtit a cuberta, el sol intentaba surtir i la brisa del mar era càlida i s’estava molt bé.
Es curios veure lo bé que viuen algunes persones, els passatgers de primera classe no tenen preocupacions, tenen a tot el servei a disposició seva, no es poden queixar pas.
Mentres el meu pensament es sumergía en una pila de preguntes, un home alt, tot un cavaller! Em estat parlan durant moltissima estona, ha estat molt agradable trovar una companyia.
Avui he surtit a cuberta, el sol intentaba surtir i la brisa del mar era càlida i s’estava molt bé.
Es curios veure lo bé que viuen algunes persones, els passatgers de primera classe no tenen preocupacions, tenen a tot el servei a disposició seva, no es poden queixar pas.
Mentres el meu pensament es sumergía en una pila de preguntes, un home alt, tot un cavaller! Em estat parlan durant moltissima estona, ha estat molt agradable trovar una companyia.
11/4/1892
Fa dos dies que estic en aquest vaixell, com vaig dir es
realment impresionant, funciona amb carbo, i esta classificat per classes
socials, jo viatjo en la segona classe, tot i axí s’esta bastant bé aquí. La
primera parada que fara aquest vaixell será a Inglaterra, i despres continuarem
fins Amèrica del Nort, demà per el matí esta previst arribar a Inglaterra.
9/4/1892
Avui no he fet gaire cosa, tan sols estat a Lisboa compran una mica de menjar per el viatje i estat miran per on continuara el meu itinerari, demà al vespre agafare el vaixell que va amb destinació Amèrica del nort,encara no he vist el vaixell però tinc entes que es molt gran, i que centenars d’homes treballen en les claderes, i que el vaixell te 200 habitacions. Estic segura que deu impresionar nomes veure’l.
Avui no he fet gaire cosa, tan sols estat a Lisboa compran una mica de menjar per el viatje i estat miran per on continuara el meu itinerari, demà al vespre agafare el vaixell que va amb destinació Amèrica del nort,encara no he vist el vaixell però tinc entes que es molt gran, i que centenars d’homes treballen en les claderes, i que el vaixell te 200 habitacions. Estic segura que deu impresionar nomes veure’l.
8/4/1892
Fa dos hores que he arribat a Lisboa, vam trigar una mica mes a causa del tempestal, en el vaixell tot va anar bastan be. Avui pasare la nit a un hostal petit que esta aprop del port.
I demà pel matí comprare una mica de menjar.
Fa dos hores que he arribat a Lisboa, vam trigar una mica mes a causa del tempestal, en el vaixell tot va anar bastan be. Avui pasare la nit a un hostal petit que esta aprop del port.
I demà pel matí comprare una mica de menjar.
5/4/1892
No vaig poder continuar escrivint ahir a causa de que estaba molt cansada, i van haver una serie de problemas per embarcar al vaixell, vam trigar mes de lo previst a causa del mal temps.
El temps previst fins arribar a Lisboa es d’uns dos días aproximadament si no hi ha molt mal temps.El vaixell es bastant gran, te una gran caldera cilíndrica.La mar esta revolta i s’escolta de fons trons i en l’oscuritat del cel es veuen uns llampecs que il·luminan el cel fosc de la nit.
No vaig poder continuar escrivint ahir a causa de que estaba molt cansada, i van haver una serie de problemas per embarcar al vaixell, vam trigar mes de lo previst a causa del mal temps.
El temps previst fins arribar a Lisboa es d’uns dos días aproximadament si no hi ha molt mal temps.El vaixell es bastant gran, te una gran caldera cilíndrica.La mar esta revolta i s’escolta de fons trons i en l’oscuritat del cel es veuen uns llampecs que il·luminan el cel fosc de la nit.
4/4/1892
Despres de la mort del meu marit les coses es van cumplicar
una mica, i va ser llavors quan vaig veure que la vida no durava gaire i que
estem aquí per fer realitat els nostres somnis.
Portava anys en decidirme si fer-ho o no, i finalment em vaig decicidir, vaig decidir que donaria la volta al món, faria realitat el somni del meu marit i el meu. Aquí estic uns anys mes tard d’aquesta idea, apunt d’agafar un ferrocarril i deixarme endur.
Son las sis de la matinada, estic a l’estació apunt d’agafar el tren de Barcelona amb destinació a Mataró, el temps no acompanya gaire, fa fred i sembla que ploura.
Ja estic dintre del tren, es realment impresionant i em sento privilegiada per poder pujar-hi.Te una locomotora i per sobre de la locomotra surt un tub gran i alt, ple de fum negre, es la xemeneia, i dins te un dipòsit d’aigua.
No trigare gaire en arribar a Mataró.
Portava anys en decidirme si fer-ho o no, i finalment em vaig decicidir, vaig decidir que donaria la volta al món, faria realitat el somni del meu marit i el meu. Aquí estic uns anys mes tard d’aquesta idea, apunt d’agafar un ferrocarril i deixarme endur.
Son las sis de la matinada, estic a l’estació apunt d’agafar el tren de Barcelona amb destinació a Mataró, el temps no acompanya gaire, fa fred i sembla que ploura.
Ja estic dintre del tren, es realment impresionant i em sento privilegiada per poder pujar-hi.Te una locomotora i per sobre de la locomotra surt un tub gran i alt, ple de fum negre, es la xemeneia, i dins te un dipòsit d’aigua.
No trigare gaire en arribar a Mataró.
